Treball 179

Ja està disponible el Treball número 179 en versió digital.

En aquest número hi trobareu entre d’altres un especial d’homenatge a l’Antoni Farrés, un article sobre el FSM, una entrevista a l’Albert Solé, autor del documental Bucarest, recentment premiat amb un Goya, i les propostes d’ICV fer front a la crisi econòmica.

Recordeu que el Treball vol ser també un suport obert al conjunt de companys i companyes que formen la nostra organització i a la societat civil. Per tant si teniu qualsevol proposta o consideració no dubteu a fer-la arribar.

Espero que gaudiu d’aquest número i que ens ajudeu a difondre’l:

Treball 179

Treball 178

Ja està disponible el Treball número 178 en versió digital. Aquest ha estat el primer número en el que ha començat a treballar el nou consell de redacció. Com veureu ja hem introduït algunes seccions noves, com per exemple la de Cultura o hem donat més protagonisme a la secció de món local, ja que ICV és un partir eminentment municipalista.

El nostre comprimís és mantenir la regularitat de manera mensual, així a principi de cada més el Treball ja podrà ser consultat a la pàgina web d’ICV i posteriorment tots els adherits i les adherides, i els amics i amigues, el rebran al seu domicili.

El Treball vol ser també un suport obert al conjunt de companys i companyes que formen la nostra organització i a la societat civil. Per tant si teniu qualsevol proposta o consideració no dubteu a fer-la arribar.

Espero que gaudiu d’aquest número i que ens ajudeu a difondre’l:

Treball 178

Trobada amb Presidents d’Amèrica Llatina

El passat dijous 29 de gener, varem tenir la sort d’assistir a la trobada amb 5 president d’Amèrica de Llatina. Nosaltres i 8000 persones més.

Sota el títol “Amèrica Latina, Eo Desafio de la Crise Internacional, la CUT (el principal sindicat de treballadors de Brasil), IBase i el Istituto Paulo Freire convocaven als participants del FSM a un acte amb els 5 presidents d’Amèrica Llatina presents al Fòrum: Evo Morales, Rafael Correa, Fernando Lugo, Hugo Chàvez i Lula.

L’acte va estar moderat per d’omnipresent membre del Comitè Internacional del FSM Candido Grybowski director d’Ibase. Varen precedir als presidents, una representant africana de la confederació internacional de treballadors i treballadores, Blanca Chancoso líder indígena, i una representant de les dones de l’Amazonia.

Quan els president van arribar a l’escenari l’ambient era elèctric en un auditori format majoritàriament per militants del PT . Els discursos dels 5 presidents van girar al voltant de 4 idees centrals:

En primer lloc el fracàs de la doctrina neoliberal que durant molts anys ha provocat greus desigualtats a Amèrica Llatina, i que en actualitat està en crisi. Reivindicant la tasca dels seus governs van afirmar que és possible construir una alternativa, i la necessitat de treballar perquè aquesta crisi no la paguin els treballadors i treballadores i les classes populars.

En segon lloc de la necessitat de l’articulació i integració llatinoamericana, que permeti al Sud tenir un paper per construir una nova governança mundial i alhora garantir la seva independència del Nord.

En tercer lloc la necessitat que els moviments socials, d’on molts d’ells han sorgit fins arribar a presidents segueixin empenyent les transformacions impulsades per el governs d’esquerres a Amèrica Llatina, davant les pressions del neoliberalisme.

Finalment el medi ambient va aparèixer amb força als discursos dels presidents. Van parlar de la necessitat de construir projectes que respectin el medi ambient, tot i les necessitats de desenvolupament dels seus països. Aquí Rafael Correa, va llançar una idea interessant. El Nord ha esgotat el seus recursos naturals, fins assolir un nivell de vida basat en l’explotació social i ambiental del Sud. Equador està disposat a renunciar a part dels seus recursos naturals per preservar l’Amazonia, veritable pulmó verd del món i guardiana de la biodiversitat del planeta, si el Nord és capaç de compensar aquest compromís.

Per acabar marxo de Brasil amb certa enveja del moment que viu l’esquerra a Amèrica Llatina, amb una hegemonia cultural, social i política que dista molt d’una Europa conservadora i rància on som testimonials. Torno però amb les piles carregades i veient el canvi que està fent Amèrica Llatina amb la seguretat de que tot és possible, fins i tot un altre món.

Fòrum Social Mundial, 30 de gener

Si ahir va ser un dia de mítings avui ha estat un dia de xerrades. Tinc pendent una entrada sobre el paper de la política en el FSM i l’acte dels presidents d’esquerres d’Amèrica Llatina, celebrat ahir a l’Hangar (centre de convencions de l’Amazonia).

Després d’arribar del sopar del Fòrum parlamentaris d’esquerres, on hem coincidit amb els companys del PT del Brasil, del PRD de Mèxic o del Frente Amplio d’Uruguay entre d’altres, dos comentaris sobre el dia d’avui.

Com deia ha estat un dia de xerrades. En primer lloc en Joan Herrera ha intervingut a la xerrada d’Euralat, xarxa de la qual en forma part Nous Hortizons, sobre Crisi Econòmica i poder polític. Han sorgit algunes reflexions interessants que lligaven amb la xerrada L’Esquerra Transformadora davant la crisi del Capitalisme del passat 21 de gener a Barcelona.

Debats que avui només apunto, però recuperaré en les conclusions sobre el FSM que penjaré diumenge o dilluns, de tornada a Catalunya. Debats entre transformació i ruptura i superació de la crisi i del capitalisme. És el New Green Deal una possible sortida de la crisi?

Aprofundeixo més en la segona xerrada del dia organitzada per una xarxa d’ecosocialistes brasilers, i que girava al voltant de la necessitat d’un futur sostenible. Dos ponents de luxe: Marina Silva, ex-ministra de Medi Ambient del Govern de Brasil i Leonardo Bolff, impulsor del la teologia de l’alliberament.

Són conegudes les meves simpaties per el PT i per Lula. Si bé com tota esquerra que governa el seu projecte té contradiccions que emergeixen amb tota la potència en el tema ambiental.

Marina Silva era fins fa 9 mesos ministra de medi ambient del Govern de Lula. Va dimitir per no compartir el projecte del Govern de reduir la protecció de l’Amazonia. La seva exposició ha estat impressionant, girant al voltant de com s’ha de fer compatible la justícia social i la preservació del medi ambient en una país tant complexa com en Brasil, on les desigualtats socials reclamen recursos amb urgència. En acabar l’acte multitudinari molts militants del PT i assistents del FSM han cridat: Partido urgente, Marina Presidente.

Aquesta és una resposta a la candidata “in pectore del PT” a la successió de Lula, la ministra Dilma Rosseuff, i principal causant de la sortida de Marina Silva del Govern, amb una visió molt “desarrollista” del país.

Marina segueix treballant en defensa del medi ambient amb els moviments socials i com a senadora del PT. A vegades els líders també s’equivoquen. Penso que Marina Silva seria una bona presidenta de Brasil.

Fòrum Social Mundial, els Drets Humans a la Ciutat

Aquest matí hem estat a la carpa temàtica “Reforma Urbana”. Hem assistit a un debat on el tema central el dret a l’accés a l’habitatge, vinculat als drets humans a la ciutat.

En la xerrada hi ha intervingut una representant de la xarxa de Ciutats i Governs Locals Units, de la qual la seva comissió d’inclusió social té la seva secretaria tècnica a Barcelona , a la regidoria d’en Ricard Gomà, a acció social i ciutadania.

Aquesta xarxa impulsa la carta de drets de la ciutat, i especialment els drets humans. Avui el debat central al voltant del dret a l’habitage ha sorgit diferents propostes en matèria d’accés a l’habitatge que estan recollides en la llei del dret a l’habitatge impulsada per ICV. El FSM sempre ha estat per a l’esquerra transformadora un font programàtica clau per al seu rellançament i la construcció d’alternativa.

Ara acabem de coincidir amb el Pedro Arrojo, de la Fundación Nueva Cultura del Agua i marxem cap a la seva xerrada.

Fòrum Social Mundia, 29 de gener

Ahir la nit es va allargar una mica. Era la nit del sopar d’entitats i participants catalans al FSM. Hi vam assistir més de 100 persones, sempre segons el comptes de l’Arcadi Oliveres, que any rere any confecciona una llista oficiosa de tots els catalans i catalanes que som al Fòrum Social Mundial.

Un dels elements que crida l’atenció de la “delegació catalana” és la seva diversitat. M’agradaria destacar també que l’ùnic secretari general de partits de l’Estat que està al Fòrum és en Joan Herrera.

Aquest matí, de fet ara som a punt de marxar cal al territori del Fòrum entrarem de ple en els tallers i seminaris del Fòrum Social Mundial. El programa agrupat en vuit eixos, desborda de la quantitat d’activitats programades.

Abans de sortir tres reflexions o idees per començar el dia. En primer lloc m’agradaria destacar la participació i col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació,i del Govern de la Generalitat en el Fòrum Social Mundial. Crec que és un encert enfortir a escala global aquests actors que reclamen per construir un altre món possible.

En segon lloc, se celebrarà la trobada dels presidents d’esquerres d’Amèrica Llatina (Lula, Evo, Chàvez, Correa i Lugo) amb més de 8000 participants en el FSM. Mirarem de ser-hi, ja que sens dubte serà un dels momentes que ens permetrà extreure les claus d’aquest Fòrum.

Finaltment acabo amb unes paraules de Candido Grzybowski, director de l’Institut Brasiler Ibase i fundador del FSM. Aquest cap de setmana se celebrarà el Fòrum Econòmic de Davos, segons paraules publicades al diari Público de Bèlem: “Davos és el Fòrum és el cementiri dels desesperats.

Tindrem ocasió de debatre amb Candido, demà a l’activitat d’Euralat en la que intervindrà en Joan Herrera.

Marxem cap al Fòrum...

Fòrum Social Mundial, 28 de gener

Avui 28 de gener hem trepitjar per primera vegada el territori del Fòrum Social Mundial a la ciutat de Bèlem. El Fòrum es celebra a dos immensos recintes de la Universitat Federal Rural de la Amazònia i la Universitat Federal de Parà situades a la desembocadura de la Amazones.

Avui ha estat el dia de l’Amazonia dins de la programació del FSM, però també el dia d’arrencada del Fòrum després de la multitudinària manifestació d’ahir a la tarda, segons diuen les agències amb més de 70.000 persones.

Dins del territori del Fòrum, estructurat en diferents espais temàtics (dels pobles indígenes, de sobirania alimentària ...) destaca un immens campament de la joventut, que segur que al llarg d’aquests dies encara estarà més ple de joves d'arreu d'amèrica llatina i d'arreu del món, que han arribat a la capital de l'estat de Parà per assistir als debats i seminaris que s'estructuran al voltant de vuit eixos.

Avui també ha arrencat el Fòrum Mundial de Parlamentaris, que constitueix un espai de trobada propi de diputats i diputades de l’esquerra, si bé no té la rellevància que té el Fòrum d’Autoritats Locals, en que hi participa en Màrius Garcia, vicepresident de la Diputació de Barcelona i responsable de Política Municipal d'ICV i el Manel Martínez,i del que en parlaré al llarg d’aquests dies.

Aquesta situació del Fòrum de Parlamentaris em porta a compartit amb vosaltres, al meu entendre, una de les claus de futur del Fòrum Social Mundial. Davant la actual situació de crisi econòmica i de la necessitat de fer emergir amb més força les contradiccions del capitalisme, quin paper jugarà el propi Fòrum? i quina relació mantindrà amb l’esquerra política?

Avui hem coincidit amb Juan Carlos Mondero, professor de la Universitat Complutense, i ens feia veure la necessitat que el Fòrum sigui un actor global davant el neoliberalisme. Per fer-ho haurà de mantenir la seva independència, però sense viure d’esquenes a l’esquerra política. Això és especialment visible a Amèrica Llatina, on existeixen diferents governs nítidament d'esquerres i en el cas de Brasil amb el paper que ha jugat i juga el propi PT en el FSM.

Avui el FSM és l’estratègia per la que ha d’apostar l’esquerra social i política en la batalla ideològica davant el capitalisme, però els governs d’esquerres formen part de la tàctica. Avançant des del possible cap al programa de màxims del FSM, però aconseguint petites victòries en la nostra pràctica diària. Comparteixo plenament aquesta reflexió.

Ara marxarem cap a la trobada amb les entitats catalanes. Abans d’anar a dormir faré la darrera entrada d’avui i us comento com anat.